Geometry and traces of Gothic stairs. The squares as instrumental abacuses in construction spirals stairs of Tortosa Cathedral

Authors

  • J. Lluis i Ginovart Universitat Rovira i Virgili

DOI:

https://doi.org/10.3989/ic.15.035

Keywords:

Tortosa Cathedral, medieval geometry, historical treatise, regular polygon, square

Abstract


In the Gothic era, spiral staircases were one of the greatest showpieces of the magister operis knowledge. They were the focus of arithmetic and geometric medieval constructor knowledge. Their construction involved the use of templates known as gabarits, which required the polygonal division of the circumference. These regular 11-, 13-, 14-, 17- and 19-sided polygons do not appear in the Euclid’s Elementa or the Tolomeo’s Almagest, or in the few Practica Geometriae of the time. These polygons can be constructed by using a square with two arms, supporting repeatedly the legs on the hypotenuse, a rotation of the instrument. Squares constructed using arithmetic or geometric methods must always be calibrated and can therefore be used as an abacus, which enables the circumference to be divided with sufficient accuracy. San Pedro (1383) and Santa Catalina staircases (1424), of Tortosa’s cathedral, have been drawn by the instruments explained previously.

Downloads

Download data is not yet available.

References

(1) Lluis, J. (2009, 21-24 de octubre). Evolución constructiva de los pilares de una girola gótica. El concepto de homogeneidad del material versus resistencia. En Actas del Sexto Congreso Nacional Historia de la Construcción Valencia, (pp. 733-743). Madrid: Instituto Juan de Herrera.

(2) Fitchen, J. (1961). The construction of Gothic Cathedrals. A study of medieval vault erection, p.21. Oxford: Clarendon.

(3) Viollet-le-Duc, E. E. (1854-1868). Dictionnaire raisonné de l'architecture française du XIe au XVIe siècle, vol. 5, pp. 295- 319. Paris: B. Bance.

(4) Choisy, A. (1883). L'art de bâtir chez les bizantins, pp. 46-47. París: Librairie de la Societé Anonyme de Publications Périodiques.

(5) Bechmann, R. (1991). Villard de Honnecourt. La pensée tecnique au XIIIe siècle et sa communication, pp. 146-148. Paris: Picard Éditeur.

(6) Sarrade, M. T. (1986). Sur les connaissances mathématiques des bâtisseurs de cathédrales, p. 48 y pp. 52-54. Paris: Librairie du Compagnonnage.

(7) Nuere E. (2001). Nuevo tratado de la carpinteria de lo blanco, p. 68. Madrid: Ediciones Munilla-Leira.

(8) Baron, R. (1956). Hugonis de Sancto Victore Practica geometriae. Osiris, 12: 176-224. http://dx.doi.org/10.1086/368598

(9) Busard H.L.L. (1965). The Practica geometriae of Dominicus de Clavasio. Archive for History of Exact Sciences, 2(6): 520-575. http://dx.doi.org/10.1007/BF00324882

(10) Bucher, F. (1980, noviembre). L'architecture vernacule ou l'empreinte du particularisme local. Histoire et Archéologie. Dossiers, p. 72.

(11) Vrijs, A. (1989). Catalogue. En Recht, R. (ed.) Les batîsseurs de cathédrales gothiques. Musées de la ville de Strasbourg p. 372. Strasbourg.

(12) Bucher, F. (1979). Architector. The Lodge books and sketchbooks of medieval architects. Vol. I., p. 226 y p. 235. New York: Abaris Book.

(13) Dürer, A. (1525). Underweysung der Messung, mit dem Zirckel und Richtscheyt: in Linien Ebnen vo gantzen Corporen, Libro I. Prop. 17. Nüremberg: Hieronymus Andreae.

(14) De L'Orme, P. (1576). L'architecture de Philibert de L'Orme, p. 123. Paris: Jérôme de Marnef et Guillaume Cavellat.

(15) Barbé-Coquelin de Lisle, G. (1977). El Tratado de Arquitectura de Alonso de Vandelvira. 2 vols, (fol.54). Albacete: Caja de Ahorros Provincial.

(16) Martínez de Aranda, G. (1986). Cerramientos y trazas de montea. Ed. Facsimilar, fol. 222 y fols. 221-224. Madrid: CEHOPU.

(17) Rabasa, E. (Ed). (2011). El manuscrito de cantería de Joseph Gelabert titulado Vertaderastraçes del Art de picapeder: transcripción, traducción, anotación e ilustración del texto y trazados, edición a cargo de Enrique Rabasa Díaz, pp. 106-112. Torrejón de Ardoz: C.O.A de les Illes Balears. Fundación Juanelo Turriano.

(18) Perouse de Montclos, J. M. (1985). La vis de Saint Gilles et l'escalier suspendu dans l'architecture française du xvi siécle. En L'escalier dans l'architecture de la Renaissance, pp. 83-91. Paris: Picard.

(19) Sanjurjo A. (2013). Experimentación geométrica y constructiva en piedra: algunos casos especiales de escaleras de caracol. Informes de la Construcción, 65(Extra-2): 35-48.

(20) Benítez, P. (2013, 9-12 de octubre). Dise-o y construcción del caracol de Mallorca de la iglesia del monasterio de Santa Cruz la Real (Segovia). En Actas del Octavo Congreso Nacional de Historia de la Construcción Madrid. Madrid: Instituto Juan de Herrera.

(21) Lisi, F. (1997). Timeo. En Platón Diálogos VI: Filebo, Timeo, Critias, pp. 125 y 261. Madrid: Gredos.

(22) García, V. (1998). Metafísica de Aristóteles 2ª Ed., pp. 472-473 y pp. 492-493. Madrid: Editorial Gredos.

(23) Heath, T.L. (1908). The Thirteen Books of Euclid's Elements. Vol. III, pp: 349-368. Cambridge: University Press.

(24) Giocondo, G. (Ed). (1511). M. Vitruvius per Iocundum solito castigatior factus, cum figuris et tabula, ut iam legi et intelligi potest, fol. 83v-85 r: Venecia: Tacuino.

(25) Faventino, M.C. (1540). De architectura compendiosissime tractans, p. 21. Paris: Michel de Vascosan.

(26) Lindsay, W.M. (1911). Isidori Hispalensis Episcopi. Etymologiarum sive originvm. Libri XX. Tomvs II. Libros XI-XX continens, p. 321. Oxford: Oxonii et Typographeo Clarendoniano. http://dx.doi.org/10.1093/actrade/9780198146681.book.1

(27) Migne J.P. (1851). Rabanus Maurus. De Universo Libri Viginti Duo. MPL111 (0009-0614B). Patrologiae cursus completus. Series latina, vol. 111, pp. 579-580. Paris: Jacques Paul Migne.

(28) Recht, R. (1980). Les termes techniques de l'architecture médiévale, Les bâtisseurs du Moyen-Âge. Histoire et Archéologie. Dossiers, pp. 84-90.

(29) Shelby, L. R. (1965). Medieval Masons' Tools II. Compass and Square. Technology and Culture, 6(2): 236-248. http://dx.doi.org/10.2307/3101076

(30) Wu N. (2000). Hugues Libergier and his Instruments. Nexus Network Journal, 2(1-2): 93-102. http://dx.doi.org/10.1007/s00004-999-0013-9

(31) Sarrade, M. T. (1986). Sur les connaissances mathématiques des bâtisseurs de cathédrales, p. 50. Paris: Librairie du Compagnonnage.

(32) Sarrade, M. T. (1986). Sur les connaissances mathématiques des bâtisseurs de cathédrales, pp. 44-45. Paris: Librairie du Compagnonnage.

(33) Sene, A. (1970). Un instrument de précision au service des artistes du moyen âge: l'équerre. Cahiers de Civilitatión Médiévale, 13(52): 350-351. http://dx.doi.org/10.3406/ccmed.1970.1874

(34) Sene, A. (1972). Quelques instruments des architectes. Actes du congres de la Société des historiens médiévales de l'enseignment supérieur, pp. 42-43. Besanqon.

(35) Funck-Hellet, Ch. (1951). De la proportion de l'équerre des maîtres d'oeuvre, p. 29. Paris: Éditions Vicent, Fréal & Cie.

(36) Lassus, J.B. (1858). Album de Villard de Honnecourt. Architecte du XIIIe siècle, pp. 145-153. Paris: Imprimerie impériale.

(37) Erland-Branderburg, et al. (1991). Villard de Honnecourt. Cuaderno Siglo XIII, p. 135. Madrid: AKal.

(38) Portet, P. (2004). Bertrand Boysset, la vie et les oeuvres techniques d'un arpenteur médiéval (v. 1355- v. 1416), pp. 255-261. Paris: Éditions Le Manuscrit.

(39) Roriczer, M. (1999). Das Büchlein von der Fialen Gerechtigheit (fak. Regensburg 1486) und Die Geometria Deutsch (fak. Regensburg un 1487/88), pp. 56-60. Regensburg: Hürtgenwald Guido Pressler.

(40) Dürer, A. (1525). Underweysung der Messung, mit dem Zirckel und Richtscheyt: in Linien Ebnen vo gantzen Corporen, Libro II. Prop. 4. Nüremberg: Hieronymus Andreae.

(41) Almuni, V. (2007). La catedral de Tortosa als segles del gòtic. Vol. 2, pp. 472-474. Barcelona: Fundació Noguera. Col·lecció Estudis.

(42) Alanyà, J. (1998). Notícia de la Seu i Capítol a Tortosa a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (segles XIV-XV). Anuario de Estudios Medievales, 28: 567-618, doi: http://dx.doi.org/10.3989/aem.1998.v28.i0.600. http://dx.doi.org/10.3989/aem.1998.v28.i0.600

(43) Euclides. (1576). Los seis libros primeros de geometría de Evclides: traduzidos en lengua espa-ola por Rodrigo Çamorano Astrólogo y Mathemático y Cathedrático de Cosmographía por su Magestad en la casa de la Contratacion de Sevilla, pp. 71-79. Sevilla: Casa de Alfonso de la Barrera.

(44) Heath, T.L. (1908). The Thirteen Books of Euclid's Elements. Vol. III, pp: 88-111. Cambridge: University Press.

(45) Ptolomeo. (1578). Almagesto u obra claramente divina de la gran construcción de la matemática de feludiense alejandrino Claudio Ptolome, pp. 61-81. Venecia: Lucas Guarico.

(46) Toomer. G.J. (1984). Ptolemy's Almagest, pp. 35-74. London: Duckworth.

(47) Woepcke, M. F. (1855). Recherches sur l'historie des Sciences mathématiques chez les orientaux, dápres des traités inedits Arabes et Persans. Deuxième siecle. Analyse et extrait d'un recueil de constructions géométriques par Abûl Wafa. Journal asiatique, 5 : 309-359 (CII.3) y (CIII. 9-11).

(48) Aghayani-Chavoshi. (2010). Ketâb al-nejârat (Sur ce qui est indispensable aux artisans dans les constructions géométriques), W43. Tehran: Written Heritage Research Centre & Institut Français de Recherche en Iran.

(49) Roriczer, M. (1999). Das Büchlein von der Fialen Gerechtigheit (fak. Regensburg 1486) und Die Geometria Deutsch (fak. Regensburg un 1487/88). Regensburg: Hürtgenwald Guido Pressler.

(50) Dürer, A. (1525). Underweysung der Messung, mit dem Zirckel und Richtscheyt: in Linien Ebnen vo gantzen Corporen. Nüremberg: Hieronymus Andreae.

(51) Arfe, J. (1585). Ioan de Arphe y Villafa-e (1535-1603). De varia commensuracion para la escultura y architectura. Sevilla: Andrea Pescioni y Juan de León.

(52) Lopez de Arenas, D. (1633). Breve Compendio de la Carpintería de lo blanco y tratado de alarifes, con la conclusión de la regla de Nicolás Tartaglia, y otras cosas tocantes son la Iometria, y puntas de compás. Sevilla: Luis Estupi-an.

(53) Almuni, V. (2007). La catedral de Tortosa als segles del gòtic. Vol. 2, pp. 152-157. Barcelona: Fundació Noguera. Col·lecció Estudis.

Published

2016-03-30

How to Cite

Lluis i Ginovart, J. (2016). Geometry and traces of Gothic stairs. The squares as instrumental abacuses in construction spirals stairs of Tortosa Cathedral. Informes De La Construcción, 68(541), e132. https://doi.org/10.3989/ic.15.035

Issue

Section

Research Articles